 |
Jordi
POPE Barrut, malaurada
raça quan nasquí
puix de raó e amor emmalaltí,
de jovencell fruits amargs fruí.
Per molt amor ma vida és un dubte
del qui s'aparta del camí planer
e desitja en constant enveja
ab gran amor enardir.
La dissort s'atansa ab delit
pus és el jou que'ns adona
a la brasa de l'esperit.
Races de claus rovellats e aferent
nerviüt metall, nostres ànimes
a cada cop de mall es refan.
Raó de lògica amagada
entre coixins de seda desada,
de raons sobreres he sofert
dejús ferro patí desconsol.
Raons d'ions de llum
dels deus fiu fum.
Demanaren a l'amic de qui era.
Respòs: d'amor,
ed'alcun repòst absurd!
Maleyt lo jorn que'm fou donada la vida.
Qui t'ha nodrit?
Respòst: amor.
Anc l'amor es llevà ab tant d'amor.
|
