 |
|
|
Jordi MARTORELL CIBERPOESIA CATALANA |
|
Ciberpoesia Catalana es un projecte que relaciona l'àmbit educatiu amb la creació contemporània i amb la producció d'híbrids intermèdia de creació col·lectiva. En la concepció d'aquest projecte vàrem valorar l'importantíssim paper que han tingut la poesia i els poetes en la configuració del pensament creatiu del segle vint i ens va semblar que aquesta tradició experimental no podia sinó aprofitar-se de l'accés a les noves formes d'expressió que inauguren les noves tecnologies en el tractament de la imatge i la comunicació. D'altra banda, a l'escola d'animació i creació multimèdia Fak d'Art, havíem iniciat una experiència educativa consistent a apropar l'alumnat a la creació contemporània fusionant l'aprenentatge de softwares de tractament d'imatges en moviment amb propostes derivades del context de l'art contemporani. Ciberpoesia catalalana pretenia posar en contacte aquests dos móns per tal de que s'enriquissin mútuament. En Xavier Sabater va elaborar un llistat de poetes que al seu parer podien avenir-se a participar en un experiment que impliqués la poesia experimental contemporània o polipoesia, l'àmbit educatiu i la realització d'un interactiu del que vàrem anomenar Ciberpoesia. El propòsit era apropar els alumnes de segon curs de Fak d'Art al món de la creació contemporània i apropar els poetes a les possibilitats de les produccions multimèdia. Fer-los participar en un projecte que, com a mínim al nostre país, resulta encara innovador en barrejar la poesia contemporània amb la tecnologia multimèdia de creació de productes interactius en suport digital. La proposta havia d'esdevenir un enorme projecte de creació col·lectiva en que alumnes i poetes treballarien plegats amb la màxima flexibilitat operativa. Varen formar-se grups de treball d'entre tres i vuit alumnes per a col·laborar amb cada poeta i amb el suport incondicional de Fak d'Art s'inicià un projecte el perfil del qual s'aniria dibuixant dia a dia, generat per la pròpia dinàmica d'interacció dels grups de treball. El repte encara era més radical en no establir-se cap mena de filtre ni selecció en els estudiants que havien de participar en el projecte, no es tractava d'una experiència realitzada amb els alumnes més qualificats tècnica ni creativament sinó d'un projecte que havia d'implicar la totalitat de l'alumnat. Tanmateix tampoc els poetes havien d'adaptar els seus textos o les seves expectatives creatives per apropar-se a l'alumnat. Podem dir que els poetes han estat presents en tant que gelosos guardians de l'esperit de la seva obra i atents observadors de les possibilitats d'una tecnologia que en la majoria dels casos els hi era aliena. De bon principi vàrem ser conscients que l'experiment resultava molt agosarat. Es tractava de dos móns separats generacionalment i vital, amb expectatives i interessos que no eren necessàriament coincidents. La majoria dels poetes no tenien clar que podien esperar-ne d'un interactiu i la majoria dels estudiants prenien contacte per primer cop amb la poesia contemporània. Mentre els alumnes anaven adquirint les capacitats tècniques per a realitzar l'interactiu, anaven projectant com adaptar els textos poètics a aquesta tecnologia. Setmana rera setmana també els poetes anirien comprenent les possibilitats i limitacions del medi. Proposar, discutir, modificar i provar de realitzar. Ciberpoesia catalana ha estat un immens exercici d'aprenentatge a l'ull de l'huracà, on dia a dia s'anava aprenent el que s'havia de fer i s'anava aplicant, comprenent i assimilant tot a l'hora. Tampoc la creació col·lectiva resulta un àmbit habitual d'actuació. Ningú no ha dirigit aquest procés en el sentit tradicional. No existia cap guió previ. La relació entre els poetes i els grups de treball ha estat una relació, mai millor dit, interactiva. Ningú no ha treballat per ningú, tots hem treballat plegats. Podríem dir que el mateix concepte de treball és absent de la proposta. Ciberpoesia catalana ha estat una aventura, un ritual iniciàtic d'aprenentatge i creació col·lectiu. Una fe immensa en les possibilitats del col·lage ha permès mantenir la confiança en aquest esquema de producció fragmentari i autogestionat. I això no ha estat gratuït, el col·lage com cap d'altre concepte posa en relació la creació contemporània amb l'entorn dels CDRom. Cal fer especial esment de les possibilitats que inaugura aquest projecte més enllà de l'estricte resultat final obtingut. En primer lloc suposa una aproximació a les possibilitats de les formes de creació col·lectives en l'àmbit de la creació multimèdia contemporània. En el terreny de les produccions multimèdia la necessitat del treball en equip es fa evident i suposa una via de màxim interès per a la consecució de propostes de caire col·lectiu en les quals la divisió entre tècnics i creatius poden tendir a desdibuixar-se i donar pas a noves metodologies de creació. Com a proposta de creació col·lectiva Ciberpoesia catalana pretén anar més enllà dels processos creatius individualistes i de les estructures de creació piramidals i jeràrquiques. En segon lloc suposa un intent de recuperar l'àmbit docent per als treballs d'experimentació i reivindicar-lo com un espai especialment propici per a desenvolupar projectes de recerca desvinculats de tota pressió mercantil. Els centres educatius poden considerar-se espais idílics per al desenvolupament d'una creativitat encara no coartada per les exigències del mercat comercial o artístic, per a la realització de propostes en les quals l'experimentació té una importància formativa evident. Tal vegada en cap altre espai com en l'educatiu el recurs a l'experimentació respon a una funció de manera tant clara. En tercer lloc Ciberpoesia catalana és un intent de relacionar l'àmbit docent amb l'actualitat creativa i salvar la fissura existent entre l'espai educatiu i la realitat. Ens proposàvem una experiència inèdita en l'aprenentatge creatiu implicant els alumnes en projectes reals de creació, anant més enllà de la constant realització d'exercicis de tipus acadèmic. En aquest sentit el que ens hem proposat és simultanejar l'estudi de l'art contemporani amb la seva pràctica com a única via real d'accedir a la creació. També la interrelació dels estudiants amb creadors en actiu els ha de permetre de fer-se una idea més encertada del món de la creació contemporània i pot suposar per a ells un apropament en el seu coneixement d'aquest món. Cal fer especial esment en la importància del fet que creadors amb una consolidada trajectòria hagin accedit desinteressadament a participar en aquest projecte i hagin confiat en les possibilitats d'aquesta iniciativa. Cal esmentar encara la voluntat de relacionar l'art contemporani i les noves tecnologies amb l'espai creatiu en un moment en que encara tendeixen a presentar-se com a fenòmens separats en una reedició de la separació clàssica entre tècnics i creadors. L'art contemporani no pot permetre's el luxe de girar l'esquena a les noves tecnologies i augmentar així el seu distanciament de la realitat i la seva impotència en incidir-hi. També resulta obvi que l'abaratiment i popularització constant dels equipaments multimèdia tornen cada vegada més absurda la separació entre el tècnic i el creatiu, i fins i tot entre el creador i l'usuari. D'altra banda l'aprenentatge amb finalitats comercials de les tecnologies multimèdia no pot oblidar tota la recerca realitzada en el nostre segle en els camps de la imatge, la comunicació i la creativitat pels artistes contemporanis, recerques que han apuntat les possibilitats de les eines de que ara disposem i que han creat la base conceptual que ha fet possible la seva existència. Tampoc és seriós a l'actualitat no contemplar les possibilitats formatives i d'aprenentatge de les pràctiques experimentals, ni la importància de l'exercici de la creativitat en l'adquisició de qualsevol mena d'habilitats tècniques. La voluntat d'unificar
aquests dos móns és a la base d'aquesta proposta, així
com de tota la metodologia pedagògica que pretenem desenvolupar
al nostre centre. |
